Este és el començament d'un temps nou, amb el sol encara en la part alta, mentres espere que el mar acabe alçant una muralla que caurà sobre La Serreta Negra. Els llits dorments eixordaran dia i nit; i arramblaran tot el que s'interpose en el seu camí. Els camps ressecs s'entravessaran de tant miracle, i crearan una bellesa de Venècia efímera i campestre.
És la cima de l'Estiu, i tots sabem que després d'esta cúspide, hi ha una paret en vertical cap al final del son; el fi dels projectes inacabats i una inserció més o menys violenta en l'exercici lectiu general. No em crideu aguafiestas... accepte: 'Pepito grill importuno'; però és el que hi ha.
Per consell d'una antiga i bona amiga, esgoto a glops embadalits el que resta de l'estiu; crec que és tan bona idea, que vosaltres també hauríeu de seguir-ha.
2 comentarios:
No sé si grill o aranya he de cridarli... Projectes inacabats, volta a la realitat...i eixa sensació de no haver aconseguit ni tan sols descansar el que un s'havia proposat. Queden 15 dies i no és que pense a beure'm a grans glops el que queda , si no que pense ser el Tio Farteres: amb la boca bé oberta,engolint el que queda (que ja me la tancarà l'1 de setembre la p. realitat) Curiós açò de no viure així el dia a dia: pareguera que necessitàrem dates de caducitat per a ser més valents i disfrutar. No ens mimem res...
Bueno quince días de descanso está muy bien. Eso me ha parecido que dice ¿no?. Pues que Vd. los disfrute mucho D. Bernardo. Un beso
Publicar un comentario